02/03/2020

UNA BALA CON MI NOMBRE




Després de la trilogia protagonitzada per l'Inspector David Vázquez i la seva parella, Irene Ochoa, l'autora deixa la seva zona de confort: els escenaris navarresos, la ciutat de Pamplona com a lloc predominant i ens situa la seva nova novel·la a uns quants kilòmetres de distància. Exactament ens trasllada a la ciutat de Boston.

 El que sí que manté l'escriptora és l'estil fresc i directe a què ens té acostumats; a les descripcions detallades de llocs i fets i a uns personatges molt treballats que van creixent a mesura que avança la trama.

Zoe Bennett sap de sempre que no pot confiar en ningú, ni tan sols en el seu propi pare. Però quan coneix al jove i atractiu Noah oblida el seu precepte i es llança de cap a una relació que la fa sentir atractiva, jove i estimada com mai abans s'havia sentit. Quan vol adonar-se del seu error és massa tard i es troba atrapada en la voràgine i la follia d'en Noah i els seus col·legues.

Escrita en primera persona, és la mateixa Zoe qui ens explica els fets. Ho fa des de la perspectiva del temps passat. Una veu potent que ens porta de la mà al llarg de tota la trama, permetent-nos viure els successos com si fóssim un més dels personatges. Amb un començament, in media res, d'infart que ens posa sobre avís de què ens espera, ritme que abaixa la intensitat als primers capítols, tot i que manté la intriga molt alta, per anar in crescendo fins a arribar a un final de bogeria.

Susana Rodríguez, igual que ja va fer en les seves anteriors novel·les, crea una protagonista molt potent. En aquest cas una dona, Zoe Bennett, que ronda la quarantena, desenganyada de la vida, solitària i bolcada en la seva feina de restauradora en un museu a qui la vida li canviarà d'un dia per altra. També tenen molta profunditat els secundaris que l'acompanyen, demostrant-nos un cop més que un dels punts forts de l'autora és la creació dels personatges de les seves històries.

'Una bala con mi nombre' és un thriller trepidant on ningú és qui sembla ser ni ningú es comporta com pensem que ho està fent. L'autora sap mantenir la tensió narrativa al llarg de les tres-centes pàgines, sense que la intriga pe saber que és el que succeirà a la nostra protagonista decaigui en cap moment.

Una novel·la fosca i endimoniadament ràpida que es llegeix d'una tirada.