Sempre he dit que Mònica Batet és una de les meves autores imprescindibles. Des que vaig acostar-me a la seva prosa amb 'No et miris el riu', crec que he llegit tot el que té publicat.
Les seves històries es caracteritzen per no dir-nos de quin lloc concret ens parla, però donar-nos suficients pistes perquè ens poden fer una idea pou clara de quina ciutat o país podia tenir al cap l'autora quan escrivia.
'Una història és una pedra llençada al riu' segueix aquest patró de les seves predecessores. No costa gaire situar-nos a l'Europa de la segona meitat del segle XX, en un dels països sota un règim totalitari i mancat de certes (per no dir moltes) llibertats. A mi, i quedi clar que és una idea meva, en fa l'efecte d'estar a Alemanya, més concretament a Berlín. Repeteixo que és una apreciació molt meva i que pot estar força allunyada del que l'autora ens descriu.
L'autora, primer a través de les figures del
Futur Folklorista i del
Futur Revolucionari, i després amb la
Filla del Folklorista (més endavant convertida amb l'
Escoltadora de Cançons) posa en relleu la importància que té el folklore de cada lloc, la transmissió oral de contes, rondalles, cançons..., que sobreviuen a l'aïllament de les fronteres, la repressió i la censura dels pobles, que sempre es comparteixen i mai deixen de crear-se. I que van variant, depenent del lloc on s'expliquen, com ones concèntriques sempre al voltant del mateix fet principal (les mateixes ones que fa una pedra quan es llença al riu...) Cultura viva. Oralitat en estat pur.
A aquesta oralitat i contribueix vivament la manera com
Batet ens introdueix els diàlegs: en mig del text, sense previ avís de puntuació i només marcats per una lletra majúscula. També la veu narradora que va teixint la història a mesura que ens la conta.
L'obra és un clar homenatge al folklore i al patrimoni cultural com a identitat pròpia de totes les terres i la gent que les habita. Un reconeixement a tots aquells que lluiten, amb dents i ungles perquè no es perdi.
Batet és una d'aquelles autores que et roba el cor amb la seva prosa, amb les seves històries... Una autora a tenir en compte i llegir de totes totes.
