Fas un parell de passes enrere per comprovar l’ efecte de la taula parada. Has arribat amb temps per poder tenir-ho tot a punt. Primer has procurat que la taula no balli, però en tot cas t’ has cuidat prou de portar material per evitar que trontollés. És quelcom realment molest, i avui la funció de la taula no és ni coreogràfica, ni percussionista, ni res que se li assembli. Pot ser que et preguntis si les estovalles que has posat són les adequades perquè ja no ets a temps de canviar-ho. Aquí i ara no ens tens d’ altres. I, tot i que no ho has mirat creus que la taula no està en condicions per ser vista nua. I tots els elements has d’estar correctament situats al seu lloc, amagant convenientment les capses i embolcalls per evitar que el que acabes de col·locar es pogués trencar o embrutar durant el transport. Ahir, ho vas empaquetar tot un cop vas haver fet una prova entre quatre parets: què posaries i com ho situaries. No és exactament igual, però tampoc importa. I avui ets aquí, al carrer, i de moment l’únic espectador que hi ha és aquest dia assolellat i radiant. No són ni les deu del matí. Només t’ha calgut una hora per col·locat aquestes petites creacions que has estat fent durant aquest últim mes o potser al llarg d’un any. Qui sap.
