Fa uns dies vaig formar part d’una obra, barreja de teatre i música, pensada, creada i escenificada un divendres al vespre a la nostra comarca, al final d’un dia d’anades i vingudes. És un d’aquests dies en què has de pensar amb quina roba et vesteixes per aconseguir primerament, poder caminar amb rapidesa i agilitat en cas que es vagi just de temps i segon, en cas d’arribar just a l’hora de l’assaig general, una es pogués canviar amb el mínim canvi de peces possible dins un temps limitat de menys de 5 minuts. Evidentment això també depèn totalment del vestuari en qüestió que et poses per la funció. Per tant, el conjunt resultant des del matí ser: el que anomeno espardenyes blanques i lleugeres com una gasela, mitges de color carn, faldilla, samarreta negra bàsica i un jersei vermell de punt, confeccionat per una servidora, una mica d’estil teatral obert per davant. A l’assaig general hi vaig arribar a l’hora exacta, gràcies a una bona disposició i coordinació per part de diverses persones. Només vaig haver d’intercanviar tres peces: faldilla per faldilla, jersei per jersei i espardenyes per ballarines negres. L’única cosa que no vaig pensar a fer va ser a cronometrar el temps invertit, el meu rellotge no té aquesta capacitat, i tampoc li cal.
