Segueixo amb cert interès el procés congressual de Podemos, amb la distància del no militant (i poc simpatitzant), però amb l'interès de la curiositat morbosa.La veritat és que a aquesta Assemblea, amb ganivet entre les dents, de la novapolitiqueria del segle XXI no li acabo de trobar les diferències amb les tumultuoses assemblees que no fa gaire practicava IU (aquella formació política carregada de motxilles del segle XIX i XX...).
Hi ha un tema però que si que m'ha cridat força l'atenció per ser, al meu entendre, una volta de rosca innovadora quant a cinisme i mala baba en una contesa electoral.
Parlo del cartell de campanya de la candidatura errejonista, amb el protagonista somrient abraçadet al seu rival intern. I tot plegat acompanyat d'un hastag per a les xarxes que diu #VotaEquipoIñigoYPabloSG.
El que es pretén és rebre el vot a la llista pròpia al "Consejo Ciudadano" (on si que hi ha més d'una candidatura) i, de manera altruista i generosa, demanar el vot a la secretaria general pel rival (i únic candidat que es presenta).
Pablo Iglesias ha dit, per activa i per passiva, que no serà Secretari General si la seva llista i els seus documents són minoritaris. Per tant la campanya #VotaEquipoIñigoYPabloSG és una mentida. "Podeu votar per tots dos...", "No heu de triar entre el pare i la mare..." Doncs no, si guanya "EquipoIñigo", Pablo no serà SG, sembla clar.
Atractivament maquiavèl·lic, però...
